Rutes senderistes

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:


El senderisme és un esport que s'adapta a tots, sempre d'una manera tranquil·la, amb una xicoteta dosis d'esforç . Les rutes senderistes son camins per a gaudir dels espais naturals, la cultura dels pobles, les formes de vida i part de la història. Pot ser una activitat tranquil·la i relaxant com l'excursionisme, o passar al muntanyisme o el trekking, que requereixen una major preparació. Hui es una forma de turisme molt acceptada en la Comunitat Valenciana.

Un sender homologat, es una instal·lació esportiva que es desenvolupa preferentment en el medi natural i sobre vials tradicionals. Al ser homologat, serà identificat per un codi de marques patentades, compta amb una topoguia descriptiva i existeix un compromís de manteniment per part del promotor. La seua finalitat es facilitar a l'esportista una ruta segura i de qualitat.

Els senders de la comunitat valenciana estan marcats i agrupats en les nomenades GR (grans recorreguts) i PR (xicotets recorreguts). El criteri per a distingir entre els PR i els GR es la seua llargària, més de 50 km es un GR i menys de 50 es un PR. Hi ha un altre tipus de sender anomenat SL (senders locals), enfocat per a un temps curt, amb persones majors, xiquets o persones amb dificultat. Les tres modalitats poden tenir un recorregut circular o lineal i la dificultat de les rutes es classifica en baixa, mitja o alta, segons els kilòmetres, desnivells i tipus de terreny.


 
Senders de Gran Recorregut (GR):
Rutes de més de 50 km que es realitzen per etapes, en varies jornades. Estan marcats amb els colors blanc i roig.


                                                                 


Senders de Xicotets Recorregut (PR):
Rutes de 10 a 50 km; poden tenir menys de 10 km depenen de la seua dificultat, desnivell, etc. Se realitzen en una jornada i estan marcats amb els colores blanc i groc.





Senders Locals (SL):
Rutes de menys de 10 km, tenen un caràcter temàtic, ens mostren llocs característics de la zona. Estan marcats amb els colors blanc i verd.




Les marques de color es troben al llarg del recorregut en llocs visibles (pedres, arbres…) o en marcat horitzontal amb senyals verticals (postes i panells). també solen aparèixer plànols amb llegendes detallant els elements de tot tipus que poden trobar-se en el recorregut. Els mes freqüents son els símbols d'ermites, esglésies, monestirs, vistes panoràmiques, monuments, poblacions, fonts, allotjaments, refugis, rius....

La orografia de la Comunitat Valenciana amaga tresors en cada muntanya, cada vall, cada poble. Paisatges i racons naturals de incomparable bellesa que es poden recórrer a través de distintes rutes per Alacant, València i Castelló.

A final de 2009 el Camí de Santiago Valencià, va aconseguir la seua homologació com a GR 239. Esta ruta xacobea comença en la capital valenciana, travessant les províncies d'Albacete, Toledo, Madrid, Àvila i Zamora i entronca amb la variant orensana de la Via de la Plata. En total sumen 1.138 kilòmetres que els autors de la guia han distribuït en 42 etapes per els peregrins de a peu i 15 per els ciclistes.

Rutes en València:

Els Ventisqueros d'Alcublas (VA013)
Embasament de Tous (VA006)
Serra Martés (VA007)
Barranc de Carcalí (VA001)
Barranc de la Hoz (VA004)
La Marjal de la Albufera (VA005)
La Murta (VA008)
La Penya Cortada (VA014)
Serra dels Bosques (VA011)
Muntanya de les Creus (VA003)
Pic del Sierro (VA002)
Pic Safor / PRCV-42 (AL014)
Rambla del Queixal-Fresnal (VA012)
Ruta por el riu Palància (CA011)
Vedats i les veredes del Bohilgues (VA009)
Xocainet i Muntanya Redona (VA010)



Rutes en Castelló:

Alt de las Palomas (CA014)
Alt del Rodeno (CA013)
Penyagolosa (CA006)
Pic Espadà (CA005)
Pic Turmell (CA010)
Barranc de Ajuez Pic Nevera (CA004)
El Barranc dels Horts (CA003)
El Hayedo del Retaule (CA007)
La Muela y les coves del Sargal (CA001)
Els Camins de Pedra Seca (CA009)
Penyes Escabia i Juliana (CA002)
Penyes Aragoneses (CA012)
Pic Font de Cabres (CA008)
Ruta por el riu Palància (CA011)



Rutes en Alacant:

Aitana (AL005)
Montcabrer per Barranc del Cint (AL001)
Pic Bernia (AL006)
Puig Campana (AL004)
El Cabeçó d'Or (AL008)
El Ponoig (AL013)
Embasament de Guadalest (AL012)
La Penya Blasca (AL011)
La Penya Foradà (AL009)
La Plana del Montgó (AL003)
La Xortà i el Morro Blau (AL007)
Les Caves de la Mariola (AL010)
Pic Safor / PRCV-42 (AL014)
Serra de la Solana (AL002)

0 comentaris

Vies Verdes

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:


     Via verda es una marca registrada per la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols (FFE) en l'Oficina Espanyola de Patents y Marques en 1994, l'us està legalment restringit als itineraris que discorren sobre antigues infraestructures ferroviàries. La Via verda, V.V, es el nom que reben els antics traçats ferroviaris actualment en desus acondicionats per a desplaçaments no motoritzats com ara cicloturistes, caminants i persones amb movilitat reduida.


 
Vies verdes de la comunitat:

Alacant

V.V. de Alcoi 10.0 Km
V.V.de Maigmó 22.0 Km
V.V. de Torrevie 6.7 Km
V.V. del Xixarra2 15.0 Km

Alacant-València

V.V. del Serpis 40.0 Km
V.V. del Xixarra3 42.0 Km

Castelló-València

v.v ojos Negros 1 70.0 Km

València

V.V. de la Safor 7.0 Km
V.V. de Xurra 15.0 Km

0 comentaris

Camí del Rei, Màlaga

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:

   


     El seu nom ve de la inauguració de la presa "Conde del Guadalhorce" en la que va assistir el rei Alfons XIII en 1921, creuant el camí construït en 1901. Va ser des d'eixe moment que es posà el nom de Camí del Rei, vigent fins ara.
                                              

                 El Camí del Rei és una passarel·la·la de 1901 construïda en les parets del Desfiladero de los Gaitanes, entre les poblacions d'Álora i Ardales, a la província de Màlaga. El recorregut te una distància de 3 Km amb traços en els quals la amplària del pas es de tan sols 1 metre d'ample, penjat fins a 100 metres d'altura sobre el riu. Actualment, està totalment prohibit accedir a ell a causa del seu abandonament i deteriorament.

     Després de moltes reclamacions pel seu interès turístic, la Diputació Provincial de Màlaga amb la col·laboració de la Junta d'Andalusia decidiren rehabilitar-lo. Les obres estaven previstes que començaren en 2010. El pressupost  era de 18 milions d'euros, ja que la dificultat de la reconstrucció, a causa d'alguns trams, els treballadors realitzaren les feines suspesos en l'aire.

     Existeix la denominada llegenda negra del camí del rei, que compta el risc d'accedir al recorregut i les històries d'excursionistes que s'han deixat la vida realitzant el camí.

     Encara que accedir a ell està sancionat amb multes de fins 30.000 euros i de les morts d'alguns senderistes, son molts els atrevits que decideixen fer la ruta per les sensacions fortes del perill que comporta el camí, i per les seues espectaculars vistes.

0 comentaris

El Portet de Xàtiva

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:

EL PORTET 
  • Comarca:        La Costera
  • Poblacions:      Novetlè, Xàtiva
  • Recorregut:     11 Km
  • Duració:          2:00 aprox.
  • Altitud max.:    280 m
  • Inici:                Novetlè
  • Final:               Novetlè
  • Tipus ruta:       Circular
  • Dificultat:         mitja













ITINERARI


Novetlè, Anahuir, Camí de Bolvens, Pou de Francés, Portet, Cova dels dos ulls, Xàtiva, Serra de Vernisa, Novetlè.



NOTES DE CAMP


Eixim de Novetlè, amb un temps massa bó per a l'epoca que estem, i agafem el camí fondo d'Anahuir que ens durà fins al poble. Deixant Anahuir agafem el camí que va bordejant l'autovia fins l'encreuament del camí de Bolvens. Continuem per un camí asfaltat amb pujades prou pronunciades fins que aplegem baix del cim de la Penya Sant Didac. Enfilem el camí fins el pou de Frances, una gran baixada i una muntada amb prou de pendent ens portaran als quatre camins, on ens desviarem pel camí del portet agafant la PR-V78. Seguirem pel portet, una senda amb cami pedregos i constants pujades i baixades, no amb massa dificultat, on gaudirem de fantàstiques vistes de Bolvens, el castell de Xàtiva per la part sud i finalment la ciutat de Xàtiva. Alguns senderistes aprofiten la temporada de l'oliva per a fer un ramellet de pebrella per adobarles. Quan deixem el portet enfilarem el camí que ens portarà fins al Col·legi Jacint Castanyeda, on després d'una gran baixada agafarem un camí que ens torna a portar serra amunt, on podrem divisar gran part del terme de La Costera amb el poble de Novetlè en primer terme. Finalment aplegem al peu de la serra Vernisa, just damunt del poble, on enfilem cap a baix per donar per finalitzada la ruta.

LLOCS D'INTERES


El portet és una via natural que comunica Xàtiva, amb la zona de Bisquert. Aquesta via es de les anomenades calçades romanes i en la seua època tenien molt d'ús i eren molt importants. Per accedir a aquesta via, la manera més natural de fer-ho es des del carrer de Sant Gaietà al sud-oest de la ciutat i el camí va pujant en sentit sud-oest fins el tram superior que fa una mena de congost o gorja i que dona pas a una altra vall. El camí continua per darrere i al llarg de la serra Vernisa fins més o menys la base de l'anomenada penya Sant Didac, encara que abans de hi arribar hi ha d'altres rutes que en parteixen.
Actualment es troba en molt bon estat de conservació, està senyalitzat pels centres excursionistes com PRV-78 i és utilitzat fonamentalment per senderistes que busquen la via més curta per passar ràpidament d'una vall (la de la Costera) a una altra (la de Bisquert)o a l'inrevés.
Mentre s'hi puja per la vessant de Xàtiva es poden veure uns cudols gegants repartits per la falda de la muntanya, el quals es considera formen part dels despreniments ocorreguts el 1748 a causa d'un terratrèmol de bastant intensitat que afecta a diverses comarques del Regne de Valènca. També podem destacar la cova que a l'esquerra del nostre recorregut trobarem a l'inici de l'últim tram del Portet. Esta cova, quadrada i quasi entrant en vertical, està excavada en la dura pedra i se la coneix com Cova dels dos ulls.

0 comentaris

PR-V78 La Costera

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:

 PR-V78 La Costera

  • Comarca:        La Costera
  • Poblacions:     Novetlè, Xàtiva
  • Recorregut:     22 Km
  • Duració:          3:30 aprox.
  • Altitud max.:    280 m
  • Inici:                Novetlè
  • Final:               Novetlè
  • Tipus ruta:       Circular
  • Dificultat:         mitja

ITINERARI

Novetlè - Penya de Sant Didac - Font de la Quintana - Nacional 340 - Casa de la Llum - El racó de la Cova Negra (cova del Paleolític) -Font de Segura - Aqüeducte Les Arcaetes d'Alboi - Riu Albaida - Camping Xàtiva - Font dels 25 Dolls - Ermita de Sant Josep - Camí La Bola  - Novetlè.




LLOCS D'INTERES

- Xàtiva, ciutat monumental: El Castell, La Nevera, Les Muralles Romanes de Llevant, La Seo, L'Hospital Reial, El Museu de l'Almodí, Les Esglésies Sant Felix i Sant Pere.
- Les Arcaetes d'Alboi (Aqüeducte Àrab)
- La Cova Negra (Trobada arqueològica del Paleolític)
- La Casa de la LLum (Antiga Central Elèctrica)
- Paratges prop de Bisquert i Bellús


0 comentaris

Novetlè

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:

Novetlè fue una alquería árabe que compraron los caballeros de la familia Tallada, con abolengo en aquella zona por haber intervenido sus predecesores en la conquista de Xàtiva a los musulmanes.
Eclesiásticamente, Novetlè dependió de Xàtiva, de donde fue desmembrada en 1534, convirtiéndose en rectoría de moriscos.
El origen de Novetlè se remonta a los años 1500, cuando la familia de los Tallada, procedente de Cataluña y con residencia en la ciudad de Xàtiva, compró a un moro una heredad a la que denominó Alquería de Tallada.
La heredad estaba compuesta por una casa de labor y una extensa porción de terreno. El Señor de Tallada hizo edificar una iglesia y seis casas, en las que instaló a seis familias de l'Alqueria de Sagres, que se dedicaron al cultivo de las tierras, junto con los moriscos que allí habitaban.
En 1609 Felipe III expulsó por decreto a los moriscos de los dominios españoles, quedando Novetlè prácticamente despoblada, por lo que el Rey tuvo que indemnizar al Sr. de Tallada que trajo varias familias de Xàtiva para repoblarla.
El 26 de marzo de 1748 ocurrió el terremoto que asoló el castillo de Montesa, y cuyos efectos también alcanzaron a Novetlè, que aunque no hubo desgracias personales, dejó la iglesia casi en ruinas y a muchos de sus vecinos sin casa donde habitar. Las pérdidas por el terremoto tardaron muchos años en reponerse.
A partir de 1900 la población se fue estabilizando y el número de habitantes oscilaba entre 600 y 700. En 1940, Novetlè llegó a tener 772 habitantes.

0 comentaris

Vistes

Posted by Marcos Etiquetes de comentaris:



0 comentaris
Subscriure's a: Missatges (Atom)